DSC_4180-3DSC_4182-2mi nom kalvin

 

 

Des que m’arriba la memoria que recordó tenir por a les agulles,. Però no una mica, un munt! Que li diguin a ma mare pobreta.

Quina agonía cada vegada que m’havien de punxar…

Fa un munt d’anys ,1991 o el 92.. van operara a  la tieta del cor, al Clinic.

Van demanar a la familia si algú podía donar sang i l’un per l’altre en teoría l’única que podía donar sang era jo… JO!!!! Bufff

Vaig  fer el cor fort i hi vaig anar. Va ser passar la porta del Clinic i els genolls se’m van tornar de gelatina… els 100 metres més llargs de la meva vida. Vaig entrar en mode pànic, el Lluís m’acompanyava i em va fer seure a un banc que hi havia davant la porta del banc de sang.. Al cap d’una hora d’esperar a que em calmés va decidir que ja en tenia ben be prou , que ja donava ell.

I vam entrar. Li van donar els papers… i no podía donar!

-I tu??- em van preguntar… Em vaig veure entre l’espassa i la paret i vag entomar els papers… vaig rellegir tres cops la llista d’exclusions i res… en fi.. cap a dins.

I em vaig seure a una sala amb cadires.. sola… hi havia fotos de donants i vaig notar una caloreta que em pujaba des de l’estòmac…

-Mireia?- era la doctora que em cridava –Passa!-

Una petita taula blanca ens separava.Ella somreia mentre repassava les dades.

-Quan pesses?- he de recoèixer que estaba molt prima llavors.

-Dons no ho sé-tipic dels que pesen poc no saber-ho, ara que m’en sobren deu si que ho se…

-Passa que et pesaré, Uiiii 50.5KG! una mica més i no pots donar!- hahaha vaig pensar jo , merda de mig quilo!

I em va pendre la pressió…

-Que has vingut corrents Mireia?- corrents diu!!! Hahaha I ha

-No, fa ben be una hora que sóc aquí-

-Dons avui no podràs donar bonica, si et trec una gota te’n vas a terra, ja vindràs un dia que estiguis més calmada- YUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUPI!! Vaig cridar per dins!! Salvada per la campana!

Passat em moment d’euforia i a mida que la sang em tornava a correr per les venes ( us ben juro que notava com si se m’hagues congelat mentre era alla dins) em va venir un sentiment de culpabilitat.

I això no li vaig dir a ningú. És més sempre em justificava dient que si deu hagúes volgut que donés sang m’hauria posar una aixeta al braç.

Aquest episodi  va quedar en estat latent a la meva ment.

I el naixement de la meva filla el va despertar. I si un dia havia de donar sang per la meva parella o per la nena i no podía??

Aixxxxxx

I va començar un rum rum constant que m’oprimia el cor.

L’any 2012 jo tenia els dos peus ficats de ple a les xarxes socials i un bon dia em vaig topar amb el perfil del Banc de sang a les xarxes.

Potser no podía donar, pero podía converçer als altres que ho fessin. La sang no és fabrica.

 

La nena preguntava i jo li explicava i un bon dia em va dir.. i quan podré donar sang jo?

>Va dibuixar un autobús de la unitat mobil del banc de sang i no feia més que dir que quan pogués ella ho faria..

 

RUM RUM RUM RUM…

I van arrancar la primera marato 2.0 a Barcelona. #ostitu!! Jo podía ajudar! Comprtir al face, RT i tweets.. tant intentar convencer  vaig acabar per convencem a mi mateixa ¡ I m´hi vaig apuntar.

Vaig baixar a Barcelona amb una amiga que és donant habitual ( un petó Luisa).

Un cop aparcat el cotxe ens en vam anar a esmorzar ( amb l’excusa em vaig zampar un bon esmorzar) i ens vam dirigir al Palau Robert.

A mida que ens hi acostavem els meus genolls es van tonar altre cop de gelatina… aaaaaaaaaaai aaaaaaaaaai aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Pero no vaig defallir i un cop més em vaig asseure devant una taula petita que em separava del metge.

-T’has deixat una pregunta per respondre.. perquè?- Em va preguntar amb posat seriós ( aquest no reia…)

-No me la sé- vaig dir per intentar trencar el gel i fer-lo riure..

Em va mirar amb cara de pocs amics…

En resum , jo tenia una faringitis que feia pinta de ser vírica…. I em van descartar

Fail…

Pero la meva amiga si que en va donar i jo vaig seguir piulant a favor de la donació a les xarxes…

I va arribar l’any 2014 i la primera marató 2.0 a nivell Catalunya.

A aquestes alçades m’havien fet l’honor de demanar-me si volia ser ambaixadora del banc de sang a les xarxes ( una ambaixadora que no donava sang?? No pot ser… em vaig dir i m’hi vaig apuntar.

Aquest cop la cita era a la Fundació Antoni Tàpies i hi vaig anar sola. Allà m’hi esperava un altre dels meus Lluïssos i la Merche.

Un cop més els genolls em tremolaven, pero menys , un cop més em vaig seure devant la doctora i un cop més em van dir que no…

Arggggg

Ara ja era personal! Jo Volia salvar vides també!!!

I em vaig posar una data, el 31/03/2014, aquell dia feia 3 anys que algú molt estimat va marxar del meu costat i em va semblar un bon homenatge.

I vaig anar a Sant Pau, acompanyada d’un bon amic.

mire2Mire

I vaig fer la meva primera donació! I sabeu que?? JA NO EM FAN POR LES AGULLES!

 

 

 

santpau

 

 

 

I com que amb una kalvinkvegada no n´hi ha prou…

Ahir per segona vegada vaig donar sang, acompanyada d’un bon amic en @KalvinKleenex. Vam fer un #DonemSangTuIJo #ALestiuSalvaVides

Si jo puc creus que tu no?? Va anima’t, la sang no es fabrica,