M’assec davant la pantalla per explicar-vos que vaig fer ahir. Us vull parlar de teatre.

A Cerdanyola venen obres itinerants, crec que sempre en divendres . Si l’economia m’ho permet o guanyo els concursos que les xarxes socials de l’ajuntament llencen a cada representació, hi vaig.
M’apassiona el teatre.

Ahir van representar Traduccions-Transtations . Dues hores i mitja de representació que em van semblar un no res.
Obro Spotify i deixo que la música m’acompanyi mentre edito les 4 fotos que, després de demanar permís i prometre que serien sense flash, vaig fer a la segona part de l’obra . Just quan m’assec a escriure aquest post i sona words als meus auriculars, seguit de say say say… Curiosa casualitat.
On anava que em perdo! Ah! Si! Ahir! Ahir vaig anar a l’Ateneu a veure bon teatre. Em feia especial il·lusió tornar-hi i seure a les noves butaques, francament còmodes .
El públic va anar entrant, buscant el lloc assignat. Jo vaig seure a la fila 12, a tocar del passadís. Bona perspectiva. Es van apagar els llums per tot seguit encendre’s gradualment per il·luminar una història amb amor, banyada en llengua ,cultura i colonització.
En el meu cas la connexió amb l’escenari va ser màgica. Us puc ben jurar que sentia en Manus parlant en Irlandes i el tinent Yoland contestant en Anglès. Em vaig petar de riure amb les traduccions d’en Owen que no Rolland). Vaig al·lucinar quan la Sarah va dir- em dic Sarah -(personatge suposadament mut i que pronuncia aquesta frase per primer cop durant la primera part de l’obra) i vaig aguantar la respiració quan les mirades de la Maire i el tinent es van creuar. 
Si l’obra m’agrada, m’hi fonc com un glaçó al sol i ahir em vaig dissoldre a l’escenari. Un deu per tots i cada un dels actors a escena.
Les llengües són, a parer meu si més no, un personatge més de l’obra. Amb vida pròpia. Lloades, menystingudes o acaronades pels personatges, que serveixen d’eix d’una història de passió i conquesta. És difícil no veure les similituds amb les situacions de menyspreu i persecució que va patir la nostra llengua no fa pas tant, i de les que encara no estic gens segura que ens n’hàgim lliurat completament.
Afortunadament la nostra resisteix i segueix viva.I és que la llengua és cultura i cal preservar-la. Cada llengua que parlem ens enriqueix i ens obre portes.
Tornant a l’escenari us recomano que, si teniu opció us, acosteu a veure-la, estan de gira ( a l’enllaç de l’inici del post podreu veure per on ) , jo us la recomano.

Animeu-vos a venir al teatre a Cerdanyola o on sigui. Segur que hi trobareu l’obra que s’adapti a vosaltres.